09. LA SALA BECKETT | Producció Tècnica


A càrrec de Memé Boya, Aina Tur i Albert Anglada

Memé Boya, tècnica escènica amb una llarga experiència en els camps de la luminotècnica, regidoria, producció  tècnica i docència.

Aina Tur, responsable programació i relació amb companyies a la Sala Beckett.

Albert Anglada, adjunt direcció tècnica de la Beckett


Ens rep l’Aina Tur, responsable de programació i relació amb les companyies, per explicar-nos els processos de producció de la Beckett. Estem assegudes al pati de butaques de la sala de baix on hi estan representant actualment Animal negre tristesa de l’aclamada Anja Hilling amb direcció de Julio Manrique i un repartiment de luxe.

El terra emmoquetat de blanc ens impedeix trepitjar-lo. Actualment aforament reduït a 198 localitats per la disposició de la sala, aprofitant les 10 barres tapades per un fals sostre de fusta, part de l’escenografia de l’obra actual.

L’Aina ens parla de les diferents línies de producció de la Beckett. “Pensament i debat” creat per a trencar la frontera entre ciutadania i escenaris. 

Ens parla del tipus de gestió de la Beckett, és un teatre públic de gestió privada, és a dir un model mixt que rep el 50% del seu pressupost del suport de les administracions i l’altre 50% generat per ingressos propis. 

Parlem d’un pressupost anual de 2 milions d’euros que donen feina fixa a vint-i-una persones, amb el personal extra a part. 

La política de suport a la creació i a la programació té diferents models: els espectacles van senzillament a taquilla, reben un suport petit a l’exhibició o bé es programen espectacles de companyies residents. 

En aquest últim cas es tracta d’un suport a fons perdut. També hi ha suport a un autor resident i ens apunta que fins a aquesta edició ha estat una dona. Un altre format de suport és el laboratori d’investigació. 

També hi ha espectacles que compten amb el suport d’una coproducció; en aquest cas, la Beckett participa amb el retorn dels beneficis. Finalment la Beckett fa cinc o sis produccions pròpies, amb companyies afins amb qui crea complicitats. 

L’Aina ens assegura que llegeixen i tenen en consideració totes les propostes que reben que no són menys que unes tres-centes o quatre-centes cada any. Resulta molt difícil tenir-les totes en compte i és possible que per aprendre a programar, s’hagi de saber rebutjar, dir no, malgrat tot. 

La programació ha de ser equilibrada entre apostes més fermes de previsió de retorn i d’altres més arriscades. 

Un últim apunt és que ens confessa que el 80% de les propostes que reben són d’homes. Malauradament, les dones encara s’han d’anar a buscar. Anima a les dones del grup que assistim la xerrada a donar-nos valor.

Pugem a la sala de dalt amb l’Albert Anglada, adjunt a la direcció tècnica que ens mostra amb més detall la Sala de Dalt, on actualment s’està presentant Salvació Total Imminent Immediata Terrestre i Col·lectiva de Tim Crouch amb direcció de Pau Roca. Ambdues obres, la de la Sala de Baix i la de la Sala de Dalt s’emmarquen dins del cicle “Planeta Persona”, una reflexió sobre la crisi climàtica. 

La Sala de Dalt té sis barres amb capacitat de suportar fins  a 80k cadascuna. Permet la mobilitat de grades de manera que quan està al màxim de la seva capacitat, a la italiana, pot tenir una capacitat de 128 localitats. Té una cabina de tècnics. 

Allà la Memé Boya, ens parla de la Producció Tècnica

Aprofitant que ens trobem a un teatre i que ja ens ha passat molts apunts per a ser llegits abans de la sessió, la Memé ens convida a observar el nostre voltant i preguntar-nos: “Què ha d’haver passat abans d’entrar al teatre a muntar per a que l’obra es pugui representar a la sala?” 

Ens aclareix el concepte “implantació” és a dir col·locar l’escenografia a lloc. Ens parla de tenir en compte si es vol realitzar gira i en quines condicions des del primer moment de dissenyar l’escenografia. 

Analitzem la fitxa tècnica del teatre on qüestions com les mides de l’ascensor resulten imprescindibles de saber. Ens fa un breu sobre com interpretar el plànols de l’escenari (planta i perfil són els que més utilitzarem) i ens explica que per a enfocar una persona ho farem amb un angle de 45º-60º a una alçada de barres d’entre sis i set metres.

La Memé dispara conceptes, mostra plànols, timings, fulles de càlcul… 

Les alumnes observen i intervenen de tant en tant si poden, absorbeixen la informació. 

En acabat s’hauran guanyat una birra al bar de la Beckett on tantes complicitats han sorgit entre directores i actrius, autores i productores, alumnes, professores… entre teatrers, si em permeteu l’expressió.

El Menjador de la Beckett

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.